Esteu aquí

Majoria social a favor de la independència

A l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, un animat col·loqui amb el periodista Eduard Voltes ha reunit hospitalenques i hospitalencs per parlar del moment polític de la nostra ciutat i del nostre país.

A partir del seu llibre Carta a un indecís, Eduard Voltes ha parlat sobre com ampliar la majoria social a favor de la independència. Les enquestes confirmen que els dubtes sobre la creació d’un nou estat català se centren en qüestions econòmiques i identitàries.

Les raons de l’unionisme en temes econòmics, sigui sobre la Unió Europea, l’euro, les inversions estrangeres, la viabilitat econòmica o les pensions no acostumen  a anar acompanyades de cap prova ni demostració, ja que són arguments amb un únic objectiu: estendre la por i crear inseguretats. Contra això, el millor és oferir dades econòmiques contrastades sobre infraestructures, contribucions a la seguretat social, mecanismes de pagaments de les pensions, fluxos econòmics, inversions de les multinacionals...

Sobre temes identitaris, és evident que la identitat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya és una mescla d’identitats, que es complementen sense cap problema. La proposta d’una Catalunya independent és una proposta per a tothom, cap català haurà de canviar els seus sentiments ni tampoc les seves aficions, ni llengua de relació amb el seu entorn o l’administració.

La independència és sobretot una oportunitat, que només serà útil si la sabem aprofitar, i amb la seguretat que els errors, si n’hi ha, seran només responsabilitat nostra. És també una oportunitat que pot no repetir-se en anys i per tant la decisió que prenguem tots plegats afectarà els nostres fills i néts. La independència és una caixa d’eines, per exemple només amb un estat podem realment decidir els catalans quines hauran de ser les pensions dels nostres jubilats i jubilades.

Quant a les actituds, les de la ciutadania catalana han estan exquisides, tranquil·les, pacífiques, festives. Les actituds de l’independentisme les hem de fonamentar sense amagar les dificultats ni mentir en cap circumstància. En el cas de Catalunya les formes parlen del fons.

A l’acabar l’exposició, les aportacions dels assistents es van centrar en les pròximes eleccions, el full de ruta cap a la independència, el paper fonamental de les dones en el procés, la tasca personal d’explicació i convenciment d’amics i amigues, coneguts i conegudes, veïns, companys i companyes. El que està comprovat és que no és possible reformar Espanya i la història ho ha demostrat.

Una cosa queda clara en el debat: les eleccions del 27 de setembre són les votacions el més semblant possible a unes plebiscitàries i així les hem de presentar. Els grups polítics que estan contra la independència de Catalunya pretenen que els catalans que coincideixin amb aquesta postura els votin, però entren en una contradicció, perquè han de reconèixer el caràcter plebiscitari del vot i això no ho volen fer.

Conclusió, la independència no solucionarà de cop tots els problemes del país que són molts i urgents, però és l’única eina que tenim per fer-ho: no es tracta de canviar una bandera espanyola per una de catalana, sinó de fer un país nou i millor.

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer