Esteu aquí

EL FUTUR PASSA PER LA INDEPENDÈNCIA

diada_2016.jpg     És el matí de l’11 de setembre d’enguany, desenes de persones surten a peu de la plaça de l’ajuntament de l’Hospitalet per anar fins a Barcelona, a la manifestació de la diada, sempre la penúltima.

Música i festa, les persones que caminen pels carrers o que ho veuen des de les finestres, miren amb simpatia i alguns aplaudeixen, cotxes tocant els clàxons. Sempre s’endevina, des d’alguna terrassa de bar, una lloança aïllada a l’antic règim, que no pertorba l’entusiasme de la gent jove.

Centenars de milers de persones exigiran, a la tarda, la llibertat per a Catalunya i la independència

El 9 de novembre del 2014 es va aconseguir a l’Hospitalet (el nostre 9NLH) una fita històrica: 44.447 hospitalenques i hospitalencs van anar a votar el futur de Catalunya i un 68% va votar independència, i ho van fer malgrat la no col·laboració d’un ajuntament que s’oposa a qualsevol iniciativa que no estigui d’acord amb la constitució espanyola i malgrat amenaces, manca de col·legis electorals i entrebancs. Els 44.447 votants representen quasi la meitat! de les participants i dels participants a les darreres eleccions municipals (en concret el 47,4%). I per assolir aquests resultats es va comptar amb la complicitat i participació de partits, entitats ciutadanes, sindicats i moltíssims voluntaris

Des de que es va reunir a l’Harmonia per primer cop fa 4 anys l’assemblea territorial de l’Hospitalet de l’Assemblea Nacional Catalana, s’han fet moltes coses, moltes coses bé. I queden altres per fer.

Des del meu punt de vista la gent que va anar a votar el 9N a la ciutat era molt diversa en procedències i en continents d’origen, llengües maternes, edats i probablement opcions polítiques i això no s’ha sabut encara recollir. La independència només serà possible per sobre de partits, orígens o idiomes que es parlin, tot i que, tots ells, són absolutament respectables.

La independència té sentit si és una eina per fer una país millor i  una ciutat millor i no subalterna i per això caldràarribar a un model de constitució catalana consensuat, obert i solidari també amb les persones d’arreu que vénen a fer de Catalunya el seu país i calen partits disposats a deixar de banda, en aquest moment, afanys de poder immediat, sense renunciar, en absolut, a promoure, des dels seus principis, una societat més justa i més pròspera.

Les dificultats que ens queden per vèncer són els populismes que proposen un unionisme anacrònic per perpetuar una situació injusta en què les ciutadanes i els ciutadans no tenim eines per tirar endavant el país, país que ells promouen sotmès i espoliat. I les conseqüències de tot això, tal com hem pogut comprovar els darrers anys, acaben recaient, de forma especial, sobre les classes populars

Ens cal continuar lluitant, units, per bastir un model de país i de ciutat que inclogui, sense cap excepció, tots els sectors de la ciutadania que s’han mobilitzat i que, cada dia més, es mobilitzen. La feina no acaba l’11 de setembre sinó que continua en el treball dia a dia per un país millor i més just i passa ara per assolir la independència.

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer