Esteu aquí

El concepte de xarxes socials (reals, presencials, les de sempre) i la seva vinculació amb l’arrelament al territori (local) i amb el sentit de pertinença a un col•lectiu i a una nació

El Toni Sala, membre de la Sectorial d’Economia Social i Solidaria de l’ANC, ens ha fet arribar aquest interessant article:

Reapropiem-nos del llenguatge: Estiguem amatents al segrest de paraules i conceptes que responen a realitats que pot ser es volen amagar i anar eliminant lentament. Pot ser no es aquesta la intenció en origen, però els efectes provocats malgrat no volguts o no desitjats, generen noves variables, noves situacions, que sí podrien interessar a la vegada a certs establishments (re)centralitzadors i globalitzadors -que avui van de la mà i no som prou conscients-, per tal de modificar pautes de comportament social, on poc els importen la diversitat cultural, lingüística i menys nacional. Sigui o no amb interessos mercantils, la resultant són efectes letals per a la cohesió social i nacional, el sentit de pertinença d’un poble i una nació, la vertebració d’un territori, la forma en com ens organitzem i amb la que participem. Més encara, ara ja, vistes les tendències, a com produïm i com consumim (i aquí entraríem en l’aportació que com a Economia Social fem a l’ANC).

De fet el que volen es que estiguem en format “moviment” (no organitzats), mòbils individualment (no estables físicament, ni col·lectivament, per tant no arrelats al territori) i molt ben connectats comunicacionalment, en el sentit digital i NTIC del terme), malgrat això vagi en detriment de la relació personal, la participació implicada i el sentit de pertinença, però aquest és el negoci: la mobilitat permanent individual, per tal de necessitar la comunicació i la tecnologia individual ad hoc

Cal fer un crit d’atenció davant l’accepció menystinguda de xarxa social com sempre s’ha entès i de les xarxes socials presencials en el territori (i no al ciberespai, virtuals, on-line, digitals, etc.).  A diferenciar, per tant, les xarxes “socials” virtuals o digitals, on-line, concepte que els mitjans de comunicació, governs, establishment, multinacionals, universitats, etc. etc. estan imposant fa temps, fruit de la globalització de marques i empreses (més poderoses que els mateixos Estats, i més encara que Nacions sense Estat), provocant efectes socials i nacionals perversos, si més no, no desitjats. On per altra banda no hi ha cap tipus de regulació del Principi de Precaució, per tal d’avaluar els impactes que pot provocar la penetració sense límits, ni controls, de les NTIC/Internet/Xarxes 2.0 o sigui, uniformització, virtualització i anglicisme, per una banda, però aprofundint més: dispersió “tribal”, atomització social i dissipació nacional (aspectes més greus i d’impacte polític, que poden afectar al mateix procés de transició nacional)

Les xarxes socials de sempre, presencials (que no virtuals) són entitats i/o agrupacions informals de grups, no d’individus, amb gran component de vincle físic, psicoafectiu i local (tangible, pell amb pell, colze a colze) formats per grups de persones en lliure adhesió i interacció física, i sense intermediaris (ni aparells, ni empreses, ni apps) que condicionin la seva personalitat (que no “perfil”) i la seva llibertat de ser i relacionar-se. Sols falta que ara se les anomeni analògiques o off-line…com si aquesta realitat fos una anomalia o quelcom del “passat”…Un exemple de fins a quin punt comencen a haver-hi tocs d’atenció de gran abast mundial i punyents, i interessos contraposats..., seria el darrer anunci d’una coneguda multinacional de begudes: “Benditos Bares, la red social más grande del mundo”. Recomano el seu visionat, doncs explicita clarament elements claus que estic comentant.

Aquestes xarxes reals, de tota la vida, creixentment menystingudes a alguns àmbits, estan conformades per vincles reals i naturals, amb un o diversos tipus de relacions, com ara amistat, parentiu, aficions, interessos comuns o que comparteixen coneixements, afinitats lúdiques o culturals, objectius laborals o professionals, reivindicacions socials o polítiques, o com en el cas que ens ocupa identitat i reivindicació nacional (per tant, encara més, amb un alt sentit de pertinença).

Alt sentit de pertinença col·lectiva, que podria afeblir-se si caiem, com han caigut molts moviments post15-M, en la utilització abusiva de les xarxes virtuals, les aplicacions mòbils, el web com a lloc, enlloc del local (físic), la xarxa com a sala d’actes enlloc de la seu social, el blog com a intercanvi (enlloc de la trobada, la tertúlia, la xerrada o la taula rodona), el doodle, el mumble i el titan-pad, com a creixent substitutiu de la reunió presencial, el grup de treball, el comitè o coordinadora real, etc. O el streaming per retransmetre reunions, mítings o assemblees. Sols falta substituir les concentracions i manifestacions, per lipdubs i flashmobs i ja tenim el quadre perfecte de realitat virtual, al que ens està portant la utilització massiva i abusiva de facebook i twitter (per simplificar-ho. Doncs YouTube i Instagram, també estan fent grans estralls i impactes)

Poc a poc, a mesura que les NTIC es multipliquen de forma exponencial i les apps es multipliquen per milions, i insisteixo, si es dona la utilització massiva, abusiva i substitutiva de NTIC i Internet, per més que ens diguin alguns gurus, al final les responsabilitats unipersonals, la presa de decisions, la gestió de processos, el sentit de pertinença, la participació, etc. van quedant afeblits. Especialment el teixit social, la sinergia social, la vertebració i cooperació locals i els espais físics propis o compartits. Es interessant destacar i comprovar, a BCN especialment, però a altres llocs també, que aquelles entitats que més abusen de les NTIC/Internet/2.0 per comunicar-se, els seus locals estant més buits i les seves activitats més minven…Com diu un guru nord-americà en management participatiu, “la High Tech (alta tecnologia) si no va acompanyada de High Touch (alt toc humà, amb màxima proximitat), no sols provoca fractura digital, si no que disminueix la qualitat i el nivell de la participació”. Això a les “Españas” no s’acaba d’entendre i malauradament a Catalunya tampoc, tot i que hi ha motius per pensar que l’ANC està apostant molt més per la presencia i el teixit associatiu local, treballant en xarxa (fent sinergia social) i no treballant a la Xarxa (cosa ben diferent) .

En definitiva, les altres xarxes “socials” (concepte segrestat, quedi clar) virtuals o digitals o on-line o 2.0 o 3.0 (per tant mal anomenades socials) ha de quedar clar que són estructures preestablertes i dissenyades per empreses privades, amb lògica mercantil, per enginyeria telemàtica, que faciliten a individus, de forma individual, virtual (no física) i transversal, un gran nivell de possibilitats de connexió i gestió no presencial, certament, avui ja il·limitat, però no faciliten, ni la participació implicada (high touch, en anglès, alt contacte humà, pell amb pell o cara a cara (face o to face), ni provoquen per art de màgia (fent click o movent el dit o el ratolí) relacions personals naturals, amb interacció presencial psicoemocional, social, política o nacional. I si ho provoquen o son artificials, efímeres o líquides (poca fiabilitat i consistència) o generen dinàmiques de llarg recorregut, sinuoses, lentes, barroques, on la gent s’acaba cansant i implosionant (“vamos despacio porque vamos lejos” seria una màxima que il·lustra aquest fenomen.

Tornant al tema que ens ocupa, el pensament únic imperant, provinent de la globalització, les noves tecnologies de la globalització i l’anglès com idioma estàndard  d’aquestes NTIC, fan que moltes persones, organitzacions i fins i tot dirigents polítics, hagin caigut en un parany, i es que les NTIC, Internet i les 2.0, faciliten, potencien, ajuden, provoquen, etc. etc. més participació política i conscienciació social. Hi ha qui està interessat en fer-nos creure això, a casa nostra mateix…però la realitat es ben diferent... Autors i experts mundials quasi no traduïts al castellà i menys al català, apunten i destaquen aquestes diferencies.

Faciliten la comunicació, òbviament i molt, i especialment acurten distàncies i son també un gran magatzem, un enorme magatzem d’informació (de volums i proporcions gegantines). Correcte. Faciliten la simultaneïtat i la velocitat. I la instantaneïtat. Correcte. Però no fan augmentar ni la participació, ni la organització, ni la motivació, ni l’aprofundiment en la reflexió, l’anàlisi, la crítica, etc. Ni la consciencia nacional, ni la consciencia de classe, ni la espiritualitat cristiana, ni la espiritualitat budista...Cadascú on pugui estar. També tenim la possibilitat d’estar més o molt, però molt, informats, de forma instantània, i més sensibilitzats davant de coses o situacions que ara tenim més a l’abast, d’arreu del món, tot i que sovint oblidant o no sabent el que passa a la cantonada, a la nostra localitat o comarca o casa nostra...

Totes aquestes avantatges apuntades, segons molts estudis científics publicats,  apunten a que això no equival a estar més implicats o compromesos (es detecta una tendència contrària), més radicalitzats (d’anar a la rel dels problemes, doncs es detecta una tendència contraria), més “radicalitzats” (políticament o ideològicament no s’albira una contestació de més perfil) i més organitzats (es detecta una tendència contraria, molt palesa els darrers temps qüestionant la organització “per se”, no pel fet de ser burocràtica, si no pel fet de ser organització).

Està clar que, i tornant a les xarxes socials reals, que també poden ser usades i ho son per mesurar el capital relacional i/o social d’una persona o una entitat, concepte utilitzat al camp dels recursos humans, de la recerca de feina o dels negocis. Capital relacional o social fonamentat amb les relacions presencials, estretes, reals, físiques, tangibles, estables, afectivo-emocionals, interactives (donar-rebre), amb vincles arrelats pel temps, subjectes al conflicte i a les contradiccions de la naturalesa humana i de tota xarxa social. Seria absurd considerar capital relacional, el d’una persona amb 1.000 amics virtuals i 1-2-3 reals…o una entitat amb 10.000 seguidors o “followers” i que després a les seves assemblees hi vagin 80 persones. Es aquí on vull anar a parar. Evitem caure en confondre el suport tècnic, amb la utilització abusiva, i que la comunicació digital esdevingui eix de la nostra actuació, el nostra funcionament, la nostra estratègia, la nostra raó de ser.

Suggeriments per seguir en la línia de fer més pedagogia, de participació i d’inducció a la participació que està seguint l’ANC.

-A seguir fent la feina arrelada al territori, a les assemblees locals i als locals del teixit associatiu local (i no a “nodes” i “xarxes virtuals” -el concepte segrestat de xarxa social, el reservo per les xarxes socials presencials de sempre, moltes de les quals estan diluïdes dins l’ANC, no las invisibilitzem doncs, confonent suport tècnic digital amb eix d’actuació, que han de protagonitzar les xarxes socials presencials que treballen, col·laboren, etc. amb i a l’ANC i les mateixes xarxes pròpies de l’ANC (Sectorials i Territorials).

-A seguir fent i arrelant estructura organitzativa sòlida, estable, representativa, etc. per rotatòria que sigui (i no caure en les modernitats líquides movimentistes, com eix de funcionament: no estructura, no lideratge, no local,...). Clar que s’ha de vigilar el caràcter representatiu, però la mateixa pluralitat de l’ANC garanteix la gestió negociada del possible conflicte d’interessos o sensibilitats, especialment el ja comentat de fer més integrat eix nacional/eix social.

-A seguir fent escola i conrear i/o aprofitar lideratges i referents joves i grans, a reconèixer-los, a projectar-los, a visualitzar-los. Clar que necessitem líders, naturals, engrescadors, comunicadors, compromesos, persones de consens i que tinguin com a nord fer sinèrgia i habilitat per sumar (i no caure en l’anonimat, el no-lideratge, i, en fi, en apostar-ho tot a la “intel·ligència col·lectiva” o al “entre tots ho farem tot”. No, necessitem més referents que parlin en públic, que liderin opinió i que escriguin articles. L’ “empoderament” ve per tenir molts líders locals, no per no tenir-ne...

-A seguir fent pedagogia com ja s’està fent, in situ, ”in company”, i de fet augmentar-la, amb xerrades, encontres, tertúlies, reunions (tancades, obertes, tranversals, etc) però sempre presencialment (i evitar els errors d’altres….apostant massa o apostant quasi tot, a webs, blogs, xarxes virtuals, streaming, etc que poden facilitar la comunicació, correcte, però està demostrat científicament que allunyen la participació implicada i el sentit de pertinença -togetherness-, clau de volta central atès l’objectiu que perseguim.

-A seguir-ho fent, atenent i recollint les aportacions de les Sectorials i les tradicions locals, culturals, etc que més estan articulant les Territorials. En concret i no vull escombrar cap a casa, però deixeu-me dir-ho, a les aportacions del cooperativisme en el sentit més ample del terme i no associat únicament a Economia Social, també a cooperació local, intercooperació, cooperació comunitària, etc. Quan més arrelada estigui aquesta cultura cooperativa, més garantía d’èxit per l’ANC i la transició nacional

-De fet, permeteu-me una segona llicència, no es te prou present encara a Catalunya (al País Basc, sí ho tenen clar) l’equació cooperativisme vs sobirania nacional. Amb tanta informació “negativa” durant anys procedent d’allà, barrejada amb les “polèmiques” amb el concert econòmic, se’ns oculta una dada molt i molt important i que te a veure amb una estructura productiva més sòlida i arrelada al país: el 30% de l’estructura productiva basca ja es cooperativa (a Catalunya, “encara” estem en el 7%.). Tenim molt per fer.

-En fi, a seguir-ho fent amb alt contacte humà (-high touch-), alt toc humà, pell amb pell, tocant-nos, suant, rient, plorant, cridant, cantant, manifestant-nos, ajudant, col·laborant, en qualsevol cas cara a cara, o sigui face to face, i no facebook. Evitem actes efímers, flashmobs o lipdubs, per penjar-los a les xarxes. Siguem nosaltres les xarxes. No esperem a veure la independència per TV, ni per smartphone, ni per tableta. Voldrà dir que no estem on hem d’estar. Al Nou Camp, a la Cadena Humana, als actes locals, a la Territorial o a la Sectorial.

tonisala@ono.com    Barcelona/L’Hospitalet, 28 de juny de 2013

Toni Sala., es membre de la Sectorial d’Economia Social i Solidaria de l’ANC

(Investigador, consultor i divulgador en impactes psicosocials i polítics d’Internet, NTIC i xarxes 2.0. Expert en usos crítics i selectius d’Internet i el foment de xarxes socials presencials. Membre del Fòrum d’Economia Social de Catalunya.)

 

 

 

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer