L'ANC HOSPITALET DE LLOBREGAT ESTRENA LOCAL!!!

img_8119-1_0.jpg

img_8120_0.jpg   img_8121_0.jpg

img_8122_0.jpg   img_8123_0.jpg

Estat de Benestar: canvi de prioritat i sobirania

ricard_goma.jpg   Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania plena concretada en un Estat propi

 

Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB

 

L’estat de benestar és una de les dimensions clau configuradores de la societat, també a Catalunya. El model de benestarésl’espaid’articulació institucional delsdretssocials. Es fa tangible per mitjà de polítiques que incideixen en la distribució de la renda, la qualitatdelstreballs, l’accésalsmecanismesbàsics de desenvolupamenthumà (educació, salut, autonomia, habitatge…), la garantiad’ingressos, la cobertura de necessitatsbàsiques o l’atenció a situacions de vulnerabilitat. Cada estat de benestar expressa, duna banda, contextos socials: les polítiques es transformen quan ho fan les condicions estructurals (bases demogràfiques, tipus de llars, migracions, canvi tecnològic…) i quan ho fan els cicles econòmics (bombolles immobiliàries, crisis financeres, caigudes d’activitat i ocupació…). Però

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI

alcoberro_1.jpg  Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol

 

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

DIPLOMA PER LA NOSTRA PARTICIPACIÓ A LA MARATO DE TV3

diploma_marato.jpg 

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

 NÚM ENTITAT: 4981  L'Hospitalet de Llobregat

Benvolguts amics,

Em plau fer-vos lliurament del diploma acreditatiu de la vostra
col·laboració a l'edició 2016 de La Marató de TV3, dedicada a
l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

#VolemAcollir

volem_acollir_1.jpg

Amb la finalitat de rebre tot el suport institucional necessari perquè l'ajuntament de l'Hospitalet s'adhereixi al Manifest "Casa nostra és casa vostra" i que aquesta campanya es pugui desenvolupar també a la nostra ciutat, el passat dia 9 de gener l'Assemblea Territorial de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Hospitalet vam fer arribar la moció de suport als regidors del nostre ajuntament.

Abans pobra que catalana

ramon_tremosa.jpg  Només un Estat català construirà el corredor ferroviari mediterrani

Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europead’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea(UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i Cs i els esforços de la diplomàcia espanyolaper evitar l’aprovació d’aquest nou reglament.

Fre a la mobilitat i al futur

vicenc_relats.jpg  La gran falta d’inversió de l'Estat a Catalunya semblaque ja pressuposi que ben aviat quedarà fora del seu domini

Vicenç Relats, periodista

Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava el novembre passat unes dades d’inversió que parlen soles. Denunciava que el 2015 havia estat el pitjor any des de 1997 en execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% delprevist, un 13% menys que en la mitjana de comunitats autònomes.

Diàleg a tot tren

manel_larrosa.jpg  Madrid ha gaudit durant la democràcia d'inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990)

Manel Larrosa, arquitecte

Resulta que l'“operació Catalunya” del govern espanyol ara es proposa millorar la seva imatge fent alguna inversió en Rodalies. Hem de fer notar, però, que les Rodalies de Madrid s'han construït durant la democràcia, amb més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d'estacions, fent una metròpoli de cinc milions d'habitants. A Barcelona, en canvi, només es van construir, fa trenta anys, els 17 quilòmetres de la línia Mollet-Papiol, concebuda per a mercaderies.

Siguem civilitzats, viatgem amb Rodalies

enric_casulleres.jpg  Enric Casulleras, professor de la Universitat de Vic     

El pensador de referència del liberalisme, Adam Smith, i el de la socialdemocràcia, John Maynard Keynes, estaven d’acord en una cosa: La importància de les infraestructures. L’escocès va escriure que  “la falta d’infraestructures és el principal fre al progrés de les indústries i les ciutats”, mentre l’anglès sempre va defensar que la inversió en infraestructures és un element central per reactivar una economia en dificultats

AVE: quan Espanya roba als espanyols

albert_noguera_0.jpg  Albert Noguera i Gros, enginyer de Camins

L’alta velocitat no genera nous desplaçaments, els pren d’altres modes, sobretot l’avió. Per tant, no genera riquesa, afavoreix la concentració de població en grans ciutats perquè les seves estacions han d’estar molt allunyades les unes de les altres, afavoreix les desigualtats socials perquè és un transport car que beneficia a un estrat social determinat i no permet el transport de mercaderies, és a dir, no afavoreix la indústria exportadora.

L’Espanya de ferro

alcoberro.jpg  La construcció de la xarxa ferroviària peninsular al segle XIX va tenir com a objectiu vertebrar la nació espanyola

Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona

Els problemes d’infraestructures que arrosseguem avui tenen un precedent altament alliçonador: la construcció de la xarxa ferroviària espanyola a mitjan segle XIX. Com és sabut, la primera línia de trens peninsular va comunicar Barcelona i Mataró el 1848. Era d’iniciativa privada, i va resultar un negoci rodó. El 1855, però, unes Corts de majoria progressista van aprovar la llei de ferrocarrils. La llei va permetre multiplicar en pocs anys la xarxa ferroviària peninsular: si anteriorment el ferrocarril tot just disposava d’uns 500 quilòmetres de via, deu anys després, el 1855, n’havia assolit prop de 5.000.

NOUS ACTES PREVISTOS

img_7504.jpg     img_7503-.jpg

MANIFEST CASA NOSTRA CASA VOSTRA

casa_nostra_casa_vostra_dossier_campanya_20161114_16.jpg

Camí de la Independència

fullsizerender.jpg   Ha sortit el sol, no fa fred, en aquest moment físicament no em fa mal res, estic envoltada de serenor i harmonia, hauria de ser plàcida l’estona però del fons ressorgeix una inquietud, he sigut catalanista de tota la vida i des del 2012 l’ANC em van fer sentir independentista, ara lluito per ella.

Una Gran Marató per al meu País Petit

cartell_marato_2016.jpg    La solidaritat dels catalans i catalanes és coneguda com un gran valor del nostre país, i un gran reflex d’aquesta solidaritat és la MARATÓ de TV3 i Catalunya Ràdio, que any rere any ens uneix per tal de recollir fons per a la investigació, conjuntament amb una gran tasca de divulgació i conscienciació.
 

Pàgines

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer