GARANTIES PER A LA DEMOCRÀCIA

garanties.jpg

Aquest dimecres, 19 de juliol, a les 19.30 h, organitzem simultàniament desenes d'actes explicatius del referèndum sobre la independència de Catalunya. A gairebé cada comarca, a tot arreu hi haurà un diputat per explicar les garanties del referèndum i atendre les preguntes del públic. Són desenes d'actes, que comencen aquest dimecres i segueixen fins a final de juliol: segur que en tens algun a la vora de casa.

ACTE DE SUPORT A ANNA SIMÓ I MERITXELL BORRÁS

image_3.jpg

El proper dilluns 3 de juliol a les 19h a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, es realitzarà  un acte de suport a Meritxell Borràs i Anna Simó represaliades per defensar la democràcia.

La Flama del Canigó encendrà un Sí Gegant a l'Hospitalet de Llobregat

Us informen de l’activitat prevista per a la revetlla de Sant Joan. Com a territorial de l’Hospitalet organitzem l’encesa d’un Sí Gegant a la Rambla de la Marina amb Av. del Carrilet (davant l’escola Patufet Sant Jordi).  Us donem, però, una informació més detallada de llocs i horari per si desitgeu  incorporar-vos abans:

  • 18.30h: Trobada de voluntaris de l’ANC l’Hospitalet  davant de l’escola Patufet Sant Jordi per  dibuixar el Sí Gegant i col·locar-hi les espelmes.
  • 20.00h: Arribada de la Flama del Canigó a la Plaça Sant Joan i acompanyament fins a la plaça de l’Ajuntament on es farà una lectura de poemes i la presentació del Ninot d’enguany. La nostra estelada gegant acompanyarà aquest recorregut i necessitem que vinguis per fer-ho possible.
  • 21.30h: Encesa de les espelmes del Sí Gegant a la Rambla de la Marina amb Av del Carrilet (davant l’escola Patufet Sant Jordi)

Hi ha qui creu que l’1 d’octubre es pugui fer un Referèndum.  Nosaltres estem convençuts que sí, que es farà  i comencem la Campanya del Sí.

Comptem amb vosaltres per fer-ho visible a l’Hospitalet i us hi esperem!

Us animem a venir amb la samarreta o el domàs del Sí

Dues hospitalenques valentes

Vivim un moment històric, al país i a la ciutat. És un moment en què estem definint per a diverses generacions el model de serveis, de relacions fraternals amb les persones que venen a viure entre nosaltres i amb els altres països del món, de drets individuals i col·lectius, del dret a decidir cadascun d’aquests aspectes i del model de país que volem. Per exercir tots aquests drets i deures, com a comunitat de ciutadanes i ciutadans, cal dotar-nos de les eines necessàries per poder-los exercir. 

CONFERÈNCIA COL·LOQUI AMB RAMÓN COTARELO

cotarelo_cartell_0.jpg

INAUGURACIÓ DE LA NOSTRE NOVA SEU

fullsizerender_0.jpg

img_8661.jpg   img_8663.jpg

img_8673.jpg   img_8699.jpg

PARADETA AMPLIADA-Plaça Espanyola

cartell21mparadaampli_1.jpg    unnamed_1.jpg

img_8582_0.jpg  img_8583.jpg  unnamed6_0.jpg

   

L'ANC HOSPITALET DE LLOBREGAT ESTRENA LOCAL!!!

img_8119-1_0.jpg

img_8120_0.jpg   img_8121_0.jpg

img_8122_0.jpg   img_8123_0.jpg

Estat de Benestar: canvi de prioritat i sobirania

ricard_goma.jpg   Perquè Catalunya pugui forjar un model de solidaritat col·lectiva avançat calen mesures arrelades en valors de justícia social i sobirania plena concretada en un Estat propi

 

Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB

 

L’estat de benestar és una de les dimensions clau configuradores de la societat, també a Catalunya. El model de benestarésl’espaid’articulació institucional delsdretssocials. Es fa tangible per mitjà de polítiques que incideixen en la distribució de la renda, la qualitatdelstreballs, l’accésalsmecanismesbàsics de desenvolupamenthumà (educació, salut, autonomia, habitatge…), la garantiad’ingressos, la cobertura de necessitatsbàsiques o l’atenció a situacions de vulnerabilitat. Cada estat de benestar expressa, duna banda, contextos socials: les polítiques es transformen quan ho fan les condicions estructurals (bases demogràfiques, tipus de llars, migracions, canvi tecnològic…) i quan ho fan els cicles econòmics (bombolles immobiliàries, crisis financeres, caigudes d’activitat i ocupació…). Però

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI

alcoberro_1.jpg  Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol

 

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya

Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

DIPLOMA PER LA NOSTRA PARTICIPACIÓ A LA MARATO DE TV3

diploma_marato.jpg 

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

 NÚM ENTITAT: 4981  L'Hospitalet de Llobregat

Benvolguts amics,

Em plau fer-vos lliurament del diploma acreditatiu de la vostra
col·laboració a l'edició 2016 de La Marató de TV3, dedicada a
l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

#VolemAcollir

volem_acollir_1.jpg

Amb la finalitat de rebre tot el suport institucional necessari perquè l'ajuntament de l'Hospitalet s'adhereixi al Manifest "Casa nostra és casa vostra" i que aquesta campanya es pugui desenvolupar també a la nostra ciutat, el passat dia 9 de gener l'Assemblea Territorial de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Hospitalet vam fer arribar la moció de suport als regidors del nostre ajuntament.

Abans pobra que catalana

ramon_tremosa.jpg  Només un Estat català construirà el corredor ferroviari mediterrani

Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europead’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea(UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i Cs i els esforços de la diplomàcia espanyolaper evitar l’aprovació d’aquest nou reglament.

Fre a la mobilitat i al futur

vicenc_relats.jpg  La gran falta d’inversió de l'Estat a Catalunya semblaque ja pressuposi que ben aviat quedarà fora del seu domini

Vicenç Relats, periodista

Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava el novembre passat unes dades d’inversió que parlen soles. Denunciava que el 2015 havia estat el pitjor any des de 1997 en execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% delprevist, un 13% menys que en la mitjana de comunitats autònomes.

Diàleg a tot tren

manel_larrosa.jpg  Madrid ha gaudit durant la democràcia d'inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990)

Manel Larrosa, arquitecte

Resulta que l'“operació Catalunya” del govern espanyol ara es proposa millorar la seva imatge fent alguna inversió en Rodalies. Hem de fer notar, però, que les Rodalies de Madrid s'han construït durant la democràcia, amb més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d'estacions, fent una metròpoli de cinc milions d'habitants. A Barcelona, en canvi, només es van construir, fa trenta anys, els 17 quilòmetres de la línia Mollet-Papiol, concebuda per a mercaderies.

Pàgines

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer